Aquest és un article d’opinió personal, i les opinions i comentaris expressats representen exclusivament la opinió de Marquii i no una postura oficial de Ponent DNB.
Després d’un aniversari de Ponent DNB increíble, i una situació personal especialment dura que explicaré en breus, m’he sentit en la necessitat de reflexionar i compartir una mica de les meves percepcions. Volia fer-ho en xarxes socials, però se’m quedava massa curt l’espai.
Sobre la festa
Primer de tot, agraïr a tothom que va vindre a la festa d’aniversari. Va ser una nit amb molt bona acollida i tothom s’ho va passar genial.
Vull donar les gràcies als meus companys Zephyr, Hypnosis, Pau.lean i Kolvert, que van posar tots de la seva part en que aquesta nit funcionés perfectament.
També vull agraïr especialment a War Hands, que amb poques hores d’antelació es va poder preparar una sessió brutal per cobrir la baixa de Eznix per motius de salut (que per sort ja es troba millor, s’ha casat i tot, felicitats!). En qualsevol cas la sessió de War Hands va ser molt en la línia del que volíem i no va decebre en absolut.
Uns moments difícils
Tot això va passar en un moment molt delicat per a mí a nivell personal. El passat dilluns 14 va morir el meu avi, després d’un setembre complicat en el que va estar greu de salut.
Evidentment una pèrdua així suposa un estrés afegit a tot el que suposava la organització de la festa.
El meu avi sabia del que estava fent com a DJ, i em donava suport. Sempre s’interessava per les festes que organitzàvem i el que feia.
Per això, i tot i tenir el suport dels meus companys si hagués calgut, sabia que no era moment de fer-se enrere, que havia de punxar en el seu honor. Tampoc volia quedar-me fora després d’haver treballat tots aquests mesos en organitzar la festa i no poder veure els resultats. Així que vaig haver de treure forces per a portar endavant la sessió i la festa.
I la sessió de liquid que vaig fer a la Ponent DNB va tenir un fort component emocional per a mi. No vaig tenir el cor de posar End Credits, perquè sabia que em posaria emocional i trencaria l’ambient de la festa. Qui hagi sentit aquella cançó, sap del què parlo. Però vaig tenir una sessió emotiva de totes formes.
La meva visió de la música electrònica
Precisament, la música, i sobretot el Liquid DNB, per a mi són un lloc on sentir emocions i expressar-les.
Molts de vosaltres coneixeu el meu estil de mescla, amb mescles molt lentes i progressives. Entenc que hi ha gent que prefereix un ritme molt més alt, per això tenim a Zephyr que em dona mil voltes a nivell tècnic.
Però per a mi, punxar música és un refugi, una forma d’expressar-me i de connectar amb la música que més m’agrada. Els productors fan una feina enorme en expressar aquests sentiments (sobretot, reitero, en el Liquid DNB), i per a mi cal respectar aquest ritme i no sobrecarregar la mescla.
Per a mi els temes que em permeten connectar amb la música i deixar-me emportar, són art. Temes com Come Down i Maniac, que segur que heu sentit per part meva massa cops, però que a mi em fan sentir unes emocions que (per més que m’agradi) el neurofunk no pot transmetre.
El live de Hypnosis i Pau.lean
El live que van fer Hypnosis i Pau.lean, també va mantindre aquest groove, i amb les seves vocals em va captivar. No vaig poder viure totalment el moment ja que estava ocupat amb les visuals i organització, però a la ràdio ho vaig gaudir molt, i veure els vídeos de la festa em va fer sentir molt orgullós per ells i per la feina que estem fent.
El moment del DNB a Ponent
Orgull és poc per expressar el que sento. Fa tant sols dos anys, la escena DNB a Lleida era inexistent. Estàvem jo i Zephyr en un concurs de DJs de Linia Club (allà ens vam conèixer i fer amistat!) i un total de tres o quatre persones escoltant les nostres sessions (un dijous a la nit!).
El Linia també estava fent les primeres passes (com a club d’electrònica) i poc a poc ens va anar donant noves oportunitats, fins que a setembre de l’any passat vam crear Ponent DNB i organitzar la primera festa, també amb una acollida moderada.
Mentrestant, un altre col·lectiu, DBrunch, va començar a organitzar esdeveniments, on a part del techno i house, també es va fer un forat per al DNB, de la mà de Eznix i Dossix, un esforç que els va portar a organitzar una edició on van arribar a portar a noms forts de la escena com Dub Elements, Nexium i Debice (teniu una crònica aquí).
Tot plegat ens ha portat a un moment gloriós per al DnB a Lleida. No diré que hem arribat al pic encara, de fet penso que seguim bastant a prop de la casella de sortida, però fa goig veure com cada cop s’interessa més gent per aquesta música i que cada cop tenim més contactes i gent de la zona que comparteix la nostra passió.
També vull agraïr a Linia Club l’aposta que han fet, poc a poc, en conèixer la nostra música i donar-nos acollida. S’ha demostrat que les nostres festes, per bé que tenen un públic diferent, també poden tenir bona recepció, i crear ambients únics en la pista. A Lleida hi ha pocs locals que apostin per la electrònica, i tenir un lloc com el Línia, tot i els reptes que suposa i que tots coneixeu (horaris, limitacions de so, etc), és un privilegi que no tots els col·lectius poden tenir.
El futur que ens espera
Tenim molta feina per davant. A nivell d’esdeveniments, sincerament l’aniversari ha anat tant bé que ja estan plantejades com seran les dues properes festes que organitzem. Només estarem pendents de data i lloc. Segurament al Línia, però qui sap.
En aquesta pausa fins tenir tancades futures dates estem treballant en plans de futur. Us debem una festa amb bon so i que duri tota la nit, i treballarem dur fins aconseguir que sigui una realitat. No puc donar terminis, però vull que passi.
Primer, necessito recuperar forces, ja que han sigut mesos esgotadors organitzant l’aniversari i també aquesta pèrdua a nivell personal m’ha passat factura.
Però la maquinària segueix en marxa i ben aviat tindreu notícies nostres.
Despedida
Bé, gràcies a qui s’hagi llegit tot això. Necessitava expressar-me una mica i donar explicacions. Seguim endavant!